Què passa amb la Vall del Madriu?

21 02 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A. D. pel Diari d’Andorra, 21 febrer 2011)

 

Tothom està al cas de la data límit –febrer del 2012– que la Unesco va fixar perquè ja li fossin presentats resultats de la implementació del pla de gestió de la vall del Madriu-Pedrafita-Claror, declarada patrimoni de la humanitat el 2004.

Però al marge d’aquest avís, una altra advertència penja sobre el Govern i els quatre comuns implicats. El Comitè del Patrimoni Mundial monitoritza com avança el compliment de les seves demandes i amb el resultat elabora un gràfic a partir del qual determina el coeficient d’intensitat de l’amenaça: la que afecta el Madriu ha deixat enrere la zona groga i s’endinsa perillosament en la taronja.
El quadre expressa de manera gràfica si s’estan fent els deures: com més puja la línia i més s’acosta al 100, més alt és el risc que la denominació es perdi. En el seguiment que es fa del bé declarat a Andorra, el recorregut se situa a prop de la meitat de la taula, en una progressió a l’alça pràcticament constant.
La monitorització és una de les tasques que porta a terme el Comitè del Patrimoni Mundial, que avalua com s’acompleixen els seus requeriments i l’estat de conservació dels béns inscrits en les sessions anuals ordinàries. La propera, la trenta-cinquena, està fixada per al juny, del 19 al 29, a Bahrain. És aquest comitè l’encar­­regat, arribat el cas, d’esborrar una denominació de la llista.

Precedents
L’amenaça no és debades. Dos es­pais ja han patit el tràngol d’haver estat esborrats de la llista de llocs declarats patrimoni de la humanitat. El més recent és el cas de la vall d’Elbe, a la ciutat alema­nya de Dresde. Un paratge que va veure retirada la nominació després que es construís un pont de quatre carrils al cor mateix del paisatge cultural. El comitè, reunit a Sevilla el 2009, va considerar que els responsables de la gestió del bé havien fallat a l’hora de conservar “el destacat valor universal” que li havia estat reconegut en el moment de la inscripció en la llista d’indrets protegits de la Unesco.
La vall d’Elbe havia estat inclosa en la relació el 2004, el mateix any que el Madriu.
La retirada, però, no és sempre definitiva. Dresde podia presentar una nova proposta, ja que el comitè va reconèixer que determinades parts del paratge continuaven sent posseïdores dels valors que en van permetre la inclusió en la llista del 2004. No obstant això, advertien en aquell moment, “haurà de ser sota diferents criteris i límits”. És a dir, que no es reconeixerien els 18 quilòmetres originalment protegits.
Anteriorment, el 2007, havia estat el santuari de l’Òrix, a Oman, inscrit el 1994.  La decisió va ser la resposta a l’actuació unilateral del país àrab, que havia reduït en un noranta per cent la superfície protegida, un ecosistema desèrtic únic que albergava l’espècie que li dóna nom, l’antílop òrix.

EXTENSA HISTÒRIA DE DILACIONS

Malgrat la urgència imposada des de la Unesco, l’aprovació del pla de gestió de la vall ha tingut una nova aturada: els quatre comuns implicats i el Govern van decidir dimecres passat fer un parèntesi fins després de les eleccions. Una reunió per decidir ajornar el tema. Novament, en el que és una llarga història de dilacions i continus desacords. Primer entre els mateixos comuns. Ara, entre les administracions locals i la central: als cònsols no els van agradar algunes modificacions proposades al seu pla, especialment per la representativitat exigida per l’executiu.

Advertisements

Accions

Information




%d bloggers like this: