Grafitis a la porta de Sant Martí de les Bons (Andorra) (3 notícies)

14 02 2011

NOTÍCIA DE PRENSA (Font: A.L, pel Periòdic d’Andorra, 10 feber 2011)

Ho advertia dimarts des d’un diari de la competència el SMS d’un ciutadà justament desesperat: Sant Romà de les Bons s’ha convertit els últims temps en reducte dels incontinents del retolador i de l’escalpell. I no exagera: una colla de gamberros que s’autoanomen Los liantes de Encamp hi ha deixat la seva lamentable, incívica targeta de visita. Ja saben: els noms de tota la tropa –consignem-los aquí per a vergonya seva: Tiago, Alex, Mige, Nayara i Fabio– en vermell i per duplicat, a la porta i als llistons de fusta que protegeixen les finestres del temple. Amb un rudimentari, lamentable dimoniet que demostra –si algú ho dubtava– que Déu no els va cridar pels camins de les belles arts. Que li quedi clar a la posteritat que Los Liantes van arribar fins a les Bons. En fi.

(fotografies: Tony Lara)

Val a dir que Tiago, Nayara i companyia no són els únics: un o una tal Chadia Pinós –o Piños, o una cosa així– també va aprofitar la visita per aixecar la poteta i deixar-hi la seva pixarada. En negre, que fa més fi. El pitjor de tot és que Los Liantes i Chadia són només els últims –de moment– a descobrir les possibilitats artístiques del porxo de Sant Romà: els marcs de la porta i les teules de guix del terra i de les baranes estan farcides de gravats: un cor per aquí, unes inicials enamorades per allà, una patriòtica, entranyable estelada per fer-ho més nostrat… Alguns es remunten –així ho diuen– fins als anys 70 i 80. I si la desídia i la indiferència de les autoritats s’allarga uns quants segles més, és possible que es converteixin un dia en peces de museu, com el tauler de marro que dos soldats tardorromans van cisellar en una pedra excavada al jaciment del Roc d’Enclar…

Preguntats pel Periòdic –¿cada quan es netegen els monuments? ¿Existeix un reglament que castigui els actes d’incivisme? ¿S’ha enxampat mai algun dels incontinents?– tant el comú com el ministeri es van fer l’orni, com si fos el més normal del món tenir en aquestes penoses condicions un temple quasi mil·lenari (1164). Val a dir que es tracta d’un cas d’incivisme insòlit –de moment– entre els monuments nacionals, afavorit potser per la ubicació del temple. Però si, com s’ha demostrat, hi ha qui per allà on caga, deixa la merda, les administracions implicades haurien de ser especialment diligents per evitar que Sant Romà es converteixi en un museu del mal gust.

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.L. pel Periòdic d’Andorra, 11 febrer 2011): Resposta del comú encampadà.

Pal i pastanaga. El cònsol d’Encamp, Miquel Alís, va combinar ahir un to conciliador en les formes amb una subtil però decidida advertència als responsables de les pintades que des de fa un parell de setmanes embruten el porxo i la porta de l’església romànica de Sant Romà de les Bons. Alís va advocar per una feina d’«educació cívica», va dir, especialment entre la joventut: «No crec que els joves d’avui siguin més dolents que els d’abans, però a Andorra ha arribat el moment d’explicar-los el que està bé o malament, el que es pot i no es pot fer; una altra cosa és qui se n’ha d’ocupar: l’escola, el comú en les activitats extraescolars o els mateixos pares».

Vol pensar el cònsol que els autors de les pintades –Alex, Tiago, Mige, Nayara, Fabio i Chadia, segons la firma autògrafa que van deixar a Sant Romà– «ho van fer sense saber que està mal fet». Però per si un cas, va recordar que, quan s’ha pogut identificar els autors de destrosses en el mobiliari urbà, «se’ls ha fet pagar la factura de les reparacions als mateixos culpables o, si eren menors d’edat, als seus pares». Una altra cosa és la base legal per actuar així, ja que –admet el cònsol– no existeix un reglament ni una ordinança que castigui aquests actes d’incivisme. D’altra banda, i segons Alís, davant la plaga de pintades a les vies menys transitades de la parròquia, el comú es va planetajr d’instal·lar-hi càmeres de vigilància, «per identificar els autors i explicar-los que això on s’ha de fer». Es va desestimar perquè, diu, «és impossible posar càmeres a tot arreu». Tampoc creu que calgui instal·lar-ne ara a les Bons.

De fet, l’atac és un cas insòlit perquè, sosté, «és la primera vegada que ens trobem pintades d’aquestes característiques a Sant Romà». El cas és que l’església depèn del servei de Patrimoni, que haurà de fer-se càrrec de la reparació de la porta. Una operació que podria no ser tan senzilla com sembla perquè –continua– «no és el mateix arreglar una porta nova –que amb una capa de pintura n’hi ha prou– que una peça com aquesta, que pot ser centenària». El torn és ara, doncs, del ministeri, que ahir encara no s’havia donat per assabentat de l’atac a Sant Romà.

 

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.L. Pel Perriòdic d’Andorra, 12 febrer 2011): Patrimoni denunciarà els actes de vandalisme a Sant Romà.

 

200 euros. Aquesta és la factura que haurà d’abonar el servei de Patrimoni per reparar la porta de Sant Romà de les Bons, que quinze dies enrere va aparèixer il·lustrada amb una col·lecció de pintades autògrafes –que constin aquí els noms dels incauts artistes, per a vergonya seva: Alex, Tiago, Mige, Nayara, Fabio i Chadia. Patrimoni denunciarà els fets a la policia, i netejarà el monument de forma immediata: la cap de Conservació, Berna Garrallà, assegura que en el termini d’una setmana Sant Romà tornarà a lluir en tot el seu esplendor. Atenció, però: les pintades es poden esborrar, però les incisions en els elements de fusta i de pissarra són cicatrius definitives, impossibles d’eliminar. I una advertència: si els autors de les pintades són finalment identificats, que vagin preparant la guardiola: anys enrere, un grup de joves que va arrencar part de la instal·lació elèctrica del monument encampadà va ser enxampat i obligat a desembutxacar la factura de l’electricista.

Els actes de vandalisme en els monuments són, diu Garallà, escassos però a la vegada habituals: «Potser hem de córrer un parell de vegades l’any, i el cert és que són molt més habituals en les escultures en la via pública que no pas en els edificis i monuments». La majoria no s’arriben ni a denunciar, perquè es tracta de pintades de petites dimensions que poden ser fàcilment eliminades. Només s’acudeix a la policia en casos greus. I el de Sant Romà ho és, sosté, perquè la porta forma part, juntament amb les finestres, el marcs, el terra i tots els elements arquitectònics, d’un edifici històric, en aquest cas una església romànica amb quasi mil anys d’història. L’ideal, diu Garrallà, «és actuar el més aviat possible. No hi ha res que frustri més els grafiters que comprovar que la seva obra ha desaparegut». ¿Com es pot prevenir el vandalisme en els monuments? La cap de conservació considera que el règim de sancions que preveu la llei del Patrimoni es aquí inaplicable, i que, davant la inviabilitat de col·locar vigilància o càmeres en tots els monuments susceptibles de ser atacats, convé incidir en l’educació i la conscienciació. Això sí, «si els enxampem, pagaran la factura».

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: