Obres del romànic català a l’exposició de la fundació MAPFRE a Madrid: “El esplendor del Románico”

8 02 2011

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.L. pel Periòdic d’Andorra, 8 febrer 2011)

Fa més de 75 anys que la van arrencar dels murs de l’església de Sant Esteve, a la capital, que havien sigut casa seva els últims vuit segles. Al 1950, el col·leccionista Julio Muñoz Ramonet –amo dels magatzems El Águila de Barcelona, i figura prominent dels franquisme empresarial català– la va donar al que avui és el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). I la setmana passada va començar una nova vida a la Fundació Mapfre de Madrid. Parlem del Crist de la coronació d’espines –aquí al costat, per als qui no tinguin el gust– que formava part del cicle de la Passió atribuït al Mestre de Sant Esteve i que avui és una de les joies de la col·lecció del MNAC. Per aquest mateix motiu va ser seleccionada en l’equip titular d’El esplendor del románico, que des d’avui i fins al 15 de maig es pot visitar a la Fundació Mapfre en el major desembarcament del romànic català mai vist a la capital espanyola. A l’espanyola, i a quasi totes les altres capitals de l’univers, perquè l’únic precedent –en quantitat i en qualitat– es remunta al 1937, quan el govern de la República va enviar bona part dels fons de l’actual MNAC a París per evitar els estralls de la guerra civil espanyola.

El esplendor del románico la integren un total de 59 peces –es diu ràpid– que ha sigut possible traslladar fins a Madrid aprofitant la clausura temporal –des de la tardor passada fins al juny– de les sales del romànic del museu de la muntanya de Montjuïch, sotmeses a un lífting de 900.000 euros de res. La Coronació (1200-1210) i el mestre de Sant Esteve són els únics representants andorrans d’aquest autèntic Qui és qui del romànic català. Però han viatjat a Madrid acompanyats per vells amics i veïns: assenyaladament, la Disputa i arrest de Santa Caterina (1241-1255), pintura mural –ara, ja sobre tela– procedent de l’antiga capella de Santa Caterina de la catedral de la Seu d’Urgell. Una obra, per cert, ingressada fa dos anys al MNAC i recentment restaurada. Un altre convidat d’excepció a l’Esplendor madrieny és el frontal de la Seu d’Urgell (segon quart del segle XII), procedent d’una església sense determinar del bisbat d’Urgell, així com el baldaquí anònim de Sant Martí Tost (cap al 1220), la Mare de Déu de Ger (Santa Coloma de Ger, segona meitat del segle XII) i –atenció– el monumental conjunt de Sant Serni de Tavèrnoles.

Al patronat, però com si res

No està malament per aquest racó de món. Gens malament. És veritat que els madrilenys es quedaran sense contemplar la peça estrella de l’MNAC, l’absis de Sant Climent de Taüll, inamovible segons els tècnics. Però també ho és que les obres pirinenques compartiran honors amb algunes de les patums indiscutibles del romànic, com ara la Lapidació de Sant Esteve, del cicle de Sant Joan de Boí (cap al 1100), i la Majestat Batlló, talla garrotxina en fusta del segle XII. Al juny –ja s’ha dit– tornen a casa. A Barcelona, vaja. A casa, casa, ho tenen molt més difícil, tot i que des del març passat els fons de la col·lecció permanent del MNAC es poden consultar a través del web corporatiu. Però és evident que de res serveix tenir un representant andorrà al patronat de l’entitat. Aviat farà tres anys que Minoves va arrencar aquest gest simbòlic, i Andorra no n’ha tret absolutament res. Per contemplar les peces procedents de temples andorrans caldrà continuar peregrinant a Barcelona. O a Madrid.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: