Patrimoni cultural d’Andorra restaurarà tres peces l’any vinent.

21 12 2010
NOTÍCIA DE PREMSA (Font: Alba Doral pel Diari d’Andorra, 18 desembre 2010)
A falta d’actuacions urgents o imprevisibles canvis de plans, els tècnics de l’àrea de conservació i restauració de Patrimoni ja saben quines peces passaran per les seves mans al llarg dels dotze mesos vinents.

La primera de les intervencions d’envergadura serà la del retaule barroc de Sant Isidre de l’església parroquial de la Massana. Les dues altres, la talla de la Pietat que es troba a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella i el Crist a la creu de Sant Miquel de la Mosquera.
Això, un cop enllesteixin la important tasca que encara tenen entre mans: la restauració complerta del retaule barroc de la Mare de Déu del Roser d’Ordino, una peça que va entrar a les dependències de Patrimoni el passat mes d’abril i que es preveu que torni al seu emplaçament habitual a mitjan d’any, a l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià.
Aquesta obra patia un risc seriós a causa dels atacs dels xilòfags i la superfície estava molt ennegrida. Quan torni, netejat i consolidat, també el dotaran d’una estructura metàl·lica que afavorirà el repartiment del pes de les diferents peces.

…………………………………………………La talla de la Pietat de Sant Esteve d’Andorra.

 

Sant Isidre
També del conjunt artístic barroc forma part la següent peça que entrarà al taller: el retaule de Sant Isidre ubicat en un dels altars laterals de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana, construït a la segona meitat del segle XVII pel mestre de Pal i acabat per un daurador anònim, segons recull el Catàleg de l’art de l’època moderna a Andorra, realitzat per l’equip de la Universitat de Girona (UdG) integrat per Joan Bosch, Joaquim Garriga i Francesc Miralpeix.
El retaule té problemes generalitzats d’adhesió de la policromia  –verd i vermell que predomina  sobre el daurat–. I es preveu realitzar una intervenció acurada de tot el conjunt, que inclogui el tractament del suport.
L’autoria està adjudicada al mestre de Pal (denominació que amaga la doble personalitat d’Isidre Clusa i Agustí Claramunt), que va –van– treballar al Principat entre els anys 1660 i 1700. Doble autor de qui els responsables  de l’estudi i catàleg esmentat en destaquen una mestria “limitada” on despunta l’estructura arquitectònica dels conjunts. Amb una particularitat justament al retaule de Sant Isidre: la qualitat de la talla del protagonista de l’obra. Estranya, diuen, “en relació amb els estàndards estilístics del mestre” i assenyalen l’expressivitat, l’articulació anatòmica, el moviment corporal i el detallisme de la indumentària. “O bé ens trobem davant d’una de les millors obres de l’escultor o es tracta d’una peça reaprofitada”.
Pel que fa a la talla de la Pietat de Sant Esteve, part del retaule major desmembrat als anys 1960, roman com altres peces del conjunt a l’església parroquial i presenta un estat de conservació força deficient, a causa de l’ennegriment de la superfície per l’acció del fum de les espelmes. El tractament previst no s’allargarà més enllà de dos mesos.
El Crist de la creu de Sant Miquel de la Mosquera, situat al mur lateral de la capella, està força repintat i l’aspecte groller de la policromia desmereix la qualitat artística de la talla a nivell escultòric, expliquen des de Patrimoni. La intervenció es centrarà a retirar aquest repintat.

ELS (PROBABLES) VILADOMAT, A UN TALLER EXTERN

Les dues teles a l’oli atribuïdes a Antoni Viladomat (Barcelona, 1678-1755), considerat el millor pintor català del període barroc, també haurien de passar pel taller de restauració al llarg de l’any vinent. Un tràmit que resulta imprescindible, tant perquè es pugui apreciar tot el seu valor com per confirmar definitivament l’autoria.
En aquest cas, la intervenció no es pot portar a terme als tallers de Patrimoni a Aixovall, sinó que s’ha de recórrer a la contractació externa, pel tractament complex que requereix, tant del suport com de la tela. Que la restauració es dugui a terme està subjecte a l’aprovació dels pressupostos presentats pel Govern al Consell General.
Les teles, que l’estudi realitzat pels experts de la UdG data entre els anys 1720 i 1745, es conserven a banda i banda del presbiteri. La verge del Roser amb Sant Roc, Sant Eloi (o Sant Julià o Sant Ermengol) i Sant Sebastià i Sant Ignasi intercedint davant la verge dels Dolors per les ànimes del Purgatori.
L’autoria és només atribuïda, sense que se sostingui en cap documentació que l’avali, recorden des de la UdG. Es fonamenta bàsicament “en el reconeixement de l’empremta estilística” de Viladomat, qualificat pels experts com “el millor dels pintors catalans de la primera meitat del segle XVIII”. Malgrat tota la brutícia acumulada a sobre, els “vernissos i repintades acumulades” que ja va denunciar el
crític i pintor Rafael Benet el 1958, l’ull expert detecta trets estilístics propis de l’autor. Entre els quals la paleta de colors, “no massa variada, però rica en gammes i combinacions tonals”. Ara bé, argumenten els professors de la UdG, “la proposta cronològica i descripció afinada dels modismes del pintor hauran d’esperar a la restauració”.

Advertisements

Accions

Information




%d bloggers like this: