L’accés remot als fons locals de les biblioteques andorranes es retrassarà fins al 2012.

13 12 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: A.L. pel Periòdic d’Andorra, 13 desembre 2010)

Bones i males notícies per als que somien veure un dia l’Andorra literària als dominis d’Internet, aspiració que avui pertany al regne de la ciència ficció: la bona nova és que l’Associació de Bibliotecaris (Abada)enllestirà al gener la selecció de les 50.000 pàgines que l’any que ve s’enviaran a Madrid per ser digitalitzades. La mala, pèssima notícia, és que ara mateix es desconeix la destinació que se li donarà a tot aquest material una vegada estigui disponible en suport digital. El sentit comú indica que s’hauria de posar a l’abast dels internautes perquè poguessin accedir de forma remota a un tresor bibliogràfic que no s’entén que estigui reclòs entre les quatre parets d’un arxiu o biblioteca, com si fóssim encara a l’era predigital. La realitat, però, és que l’Abada només disposa de fons –11.000 euros aportats per la Unesco– per assumir la digitalització. I encara, perquè la primera fase del projecte té un cost previst de 15.500 euros: l’Abada espera recaptar els 4.500 euros que falten a través de subvencions. Ja es veurà.

La segona i decisiva fase –posar a disposició dels internautes la base de dades amb aquestes 50.000 pàgines– no té avui ni termini ni pressupost: «Les previsió és que com a molt tard al març els llibres estiguin a Madrid, i que com a molt tard a l’últim trimestre de l’any tinguem tot el material digitalitzat. L’empresa Tecnodos ens facilitarà un disc dur extern on estarà emmagatzemada tota la informació. Amb tot això a la mà, haurem de buscar un programari que permeti recuperar la informació», diu la presidenta de l’associació, Pepi Diéguez. Això, però, no serà en cap cas abans del 2012. Mentrestant, ens haurem de conformar amb les engrunes andorranes que l’atzar –i la bona voluntat d’entitats i biblioteques estrangeres– va penjant a la xarxa: a Google Llibres –la biblioteca virtual impulsada pel motor de recerca per Internet– n’hi ha una desena escassa que es puguin visualitzar de forma completa. Una gota en l’oceà si es té en compte que en total hi ha disponibles més de 10 milions de volums en 42 llengües.

La bibliografia andorrana se centra sobretot en obres de caràcter històric, polític i jurídic, amb rares incursions en la literatura de viatges o excursionista. Els curiosos hi trobaran des de la Relació de la vall d’Andorra, del provicari d’Anyós, Tomàs Junoy (1838), fins a les Memòries d’un vicari general de la Seu d’Urgell, de Gregori Creus (1998). Entremig, i en la mateixa línia acadèmica, hi ha Memoria sobre la soberanía del vall de Andorra, d’Esteve de Ferrater (1847), Historia de la República de Andorra, de Luis Dalmau de Baquer (1849), El valle de Andorra, de Juan M. Sánchez de la Campa (1851), L’Andorre de IXe au XVIe siècle, de Roland Viader, i Le pays et les hommes, el clàssic de Montserrat Palau (1978). I para de comptar. El ministeri de Cultura vol abocar al 2011 a la Biblioteca Digital Mundial de la Unesco una desena més de llibres, inclosos el Manual Digest i el Politar. Més val tard que mai.

Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: