Opinió: La Planta de Biomassa de l’Alt Urgell i la conservació del Patrimoni.

23 11 2010

Ja fa temps que sentim parlar de la planta de biomassa que aviat estrenarà la comarca. Des d’aquí voldria donar un enfoc des del punt de vista del patrimoni, l’arqueologia i la cultura a aquest projecte.

Des del nostre punt de vista la planta, si realment compleix amb el que es proposa, permetrà sol.lucionar molts problemes de manteniment dels boscos comarcals (esperem que no se’n vagin a buscar fusta a altres llocs abans de resoldre la situació dels propis boscos, ni que les baralles polítiques i els interessos particulars evitin que la comarca es gestioni correctament), però el més important és que es gestionarà el sotabosc i la sobrepoblació d’arbres.

I per què és important desfer-nos del sotabosc?  per evitar incendis (tot i que amb aquests els boscos també es regeneren), per poder collir bolets, per poder prospectar en condicions, …

Prospectar?

(prospecció: Exploració del terreny i conjunt de tècniques aplicades en la localització de jaciments [tant geològics com arqueològics]; I.E.C.)

Sí, el Patrimoni del Pirineu no només es troba en els espais actualment habitats sinó que bona part de la seva economia al llarg de la història s’ha produït en zones de mitja i alta muntanya: indústria (producció de carbó, de pega, de metal.lúrgia…), ramaderia (orris, cabanes, camins…), fins i tot agricultura, a part de la pròpia explotació dels recursos del bosc ( fusta, fulles, recol.lecció, caça,…), o estructures militars (nius de soldat de la línia P, …), despoblats, ermites, necròpolis, megàlits, …

Així, prospectant el territori el que podem fer és crear una base planimètrica de situació dels diversos jaciments o punts on possiblement hi hagué ocupació humana, per posteriorment poder-ne fer estudis amb més profunditat i, en alguns casos, excavacions arqueològiques.

És important tenir clar, però, que la prospecció ja és una forma de registre de l’ocupació humana d’un territori i, alhora, que tota actuació sense control falsejarà estudis posteriors. Actualment ja és prou difícil localitzar restes, i més des de que el territori no es llaura extensament, com per perdre la poca informació que ens pot arribar.

Ara per ara ens sembla que la planta de biomassa pot ser una bona oportunitat per a gestionar projectes de documentació arqueològica i històrica del territori, incloent-hi temes de recuperació de camins, de recuperació, excavació i estudi d’estructures industrials, de memòria històrica, d’estudi i excavació d’espais de culte i enterrament, d’espais d’hàbitat, …

No seria interessant, ara que encara no està construïda la planta, plantejar-se propostes per, com a mínim, catalogar el patrimoni encara existent que puguin anar de la mà d’aquesta infrastructura?

.

Laia Creus i Gispert
Historiadora, Arqueòloga i Tècnic en Gestió del Patrimoni

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: