L’as de l’aviació Kenneth Langley Cahrney és qui reposa al ninxol 209 del cementiri del Bosc de la Quera, la Massana

26 10 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: El Periòdic d’Andorra, 18 octubre 2010)

De vegades, només de vegades, l’exercici del periodisme depara petites, íntimes satisfaccions com ara la que motiva aquest article: dos anys enrere, al novembre del 2008, EL PERIÒDIC es feia ressò en un reportatge titulat L’heroi sense nom del nínxol 209 del tristíssim destí de les despulles de Kenneth Langley Cahrney (Quilmes, 1920–la Massana, 1982), oblidades en un nínxol anònim del cementiri del Bosc de la Quera. L’historiador argentí Claudio Meunier –incansable investigador de les gestes bèl·liques dels seus compatriotes i autor d’Alas de trueno i Nacidos con honor, on recull les peripècies d’un grapat de veterans de la II Guerra Mundial– les havia localitzat en aquest forat, després de mesos d’indagacions i que fins i tot la família les hagués donat per desaparegudes. Però no ho estaven, de desaparegudes, sinó simplement oblidades i en perill imminent de desnonament, perquè el lloguer del nínxol s’havia deixat de pagar al 1988, i durant tot aquest temps s’havia acumulat un deute de 1.291 euros que amenaçava la supervivència de la humil tomba. I ja se sap que la burocràcia no hi entén, de romanticismes.


nova placa al cementiri de la Massana.

O sí, ni que sigui per una vegada, perquè arran del reportatge, el Comú de la Massana va contactar amb Meunier, es van verificar les dades, i l’estiu passat la corporació va col·locar al nínxol 209 una modesta làpida –«Aquí va ser enterrat Kenneth Langley Charney, heroi de la II Guerra Mundial»– que recorda la identitat del seu il·lustre inquilí. Meunier, a més, s’ha assegurat que les despulles de Charney no acabin a l’ossari mentre acaba de reunir els prop de 11.000 euros que –calcula– li permetrien saldar els deutes amb el Comú i repatriar el fèretre a l’Argentina, on segons la viuda de Charney –a qui, en un nou i prometedor gir, l’historiador ha localitzat al comtat d’East Sussex, al sud-oest d’Anglaterra– l’aviador havia manifestat en vida que volia ser enterrat.

El final rodó d’aquesta història és per tant una tomba amb tots els honors al cementiri de Bahía Blanca, la ciutat argentina on Charney va viure fins als 13 anys i on, gràcies a la professió del seu pare –executiu de la companyia Anglo Mexican Petroleum– va conèixer pioners de l’aviació com ara Antoine de Saint Exupéry, l’autor de Vol de nit i El petit príncep, i pilot celebèrrim aleshores enrolat a la línia postal que operava a la Patagònia. Semblava per tant predestinat a una vida aèria. I ho va aconseguir en esclatar a la II Guerra Mundial: ell va ser un dels prop de 4.000 ciutadans argentins que es van enrolar als exèrcits aliats. Charney va ingressar a la RAF, la força aèria britànica, i a finals del 1941 va iniciar el seu periple bèl·lic en la defensa de Malta. Va ser aquí on va aconseguir la primera de les set victòries confirmades –un Macchi 202 italià– que va col·leccionar fins al final de la conflagració. És veritat que no són les dotze de Chuck Yeager, el pilot nord-americà homenatjat dijous passat a Sort, però en qualsevol cas sí que són suficients per elevar-lo a la categoria d’as –cinc avions enemics abatuts, mínim– i el més letal dels pilots argentins de la II Guerra Mundial. I si Yeager va fer la guerra a la cabina del Mustang P-51, el formidable caça nord-americà que es va enfrontar amb èxit als Focke Wulff alemanys, no menys mític és l’Spitfire que va pilotar Charney, l’autèntic heroi de la batalla d’Anglaterra.

Estrès bèl·lic

A Malta es va guanyar el sobrenom de Cavaller Negre, per la seva temerària tàctica consistent a atacar de front els esquadrons de bombarders alemanys per provocar-ne la desbandada i procedir a liquidar-los un a un. Però el seu moment de major glòria militar el va viure tres anys més tard sobre els cels de Normandia, on va tenir a les seves ordres Pierre Closterman, el gran as francès –poca broma: 23 victòries a les seves ales– i on va ser el primer pilot aliat a descobrir les restes del VII Exèrcit pànzer en retirada, en una cèlebre acció que ha passat als llibres d’història militar –i a videojocs com ara Call of Duty– amb el nom de la Bossa de Falaise. Charney va desfilar pels esquadrons 185, 602 i 132 de la RAF. Amb aquest últim va ser transferit al Pacífic, al desembre del 1944, i estacionat a Sri Lanka –aleshores, encara Ceilan– per preparar la invasió de Malàisia. No va arribar a entrar en combat. A la fi de la guerra entra al servei de lord Mountbatten, l’últim virrei de l’Índia, i reingressa immediatament després a la carrera militar, fins que deixa la RAF al 1970. Després d’una breu període com a instructor de la força aèria saudí, s’estableix a Espanya i, a mitjans del decenni recala definitivament a Andorra –primer a Soldeu, després a la Massana-–amb June Cherry, amb qui es casaria al 1980.

Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: