El Museu de Lleida cedeix al museu d’Arqueologia de Catalunya peces del jaciment de Genó, Aitona.

5 10 2010

NOTÍCIA DE PREMSA (Font: J. Ballabriga pel Diari Segre, 5 d’octubre de 2010)

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), a Barcelona, estrenarà divendres que ve les noves sales de la seua remodelada exposició permanent, en la qual ara destacarà una vintena de peces del jaciment de Genó, a Aitona, cedides en dipòsit pel Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.

El director del MAC, Xavier Llovera, va explicar a SEGRE que “com a museu nacional de Catalunya, el discurs museogràfic ha de comptar amb una selecció de peces procedents de tot el territori, i ara teníem poca representació de Lleida”. Per la seua part, la directora del Museu de Lleida, Montse Macià, va destacar “la importància que el discurs de l’exposició permanent del MAC tingui en compte les terres de Lleida i un jaciment de l’època del bronze tan important com el de Genó, un dels pocs excavats des de fa molts anys de forma científica, i que ha aportat tota una sèrie de característiques singulars respecte als de la resta de Catalunya d’aquesta mateixa època”.

Descobert fa més de cinquanta anys, el jaciment de Genó va començar a excavar-se a meitat dels anys seixanta pels arqueòlegs Pita i Rodríguez-Coronel i, sobretot, des del 1976 pel professor José Luis Maya González fins al 1985. El resultat de totes aquestes excavacions es va conservar a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el fons arqueològic del qual està ara adscrit al Museu de Lleida. El museu lleidatà, que exhibeix en la seua exposició permanent un bon nombre de peces procedents de Genó, ha deixat al MAC en concepte de comodat (dipòsit temporal renovable) un total de 19 objectes de ceràmica, des de petites gerres, tasses i cassoles fins a urnes, olles i gerres de diferents mides. Es tracta de ceràmiques datades entre els anys 1100 i 1000 a C. El poblat de Genó està documentat al voltant dels anys 1250 a 1000 aC, en plena època del bronze i abans de l’aparició de la cultura ibèrica. El centenar d’habitants que podria haver arribat a tindre el poblat es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia, amb especial habilitat per a la ceràmica, incloent grans gerres per emmagatzemar cereals, aigua, mel i, sobretot, cervesa, la més antiga fabricada a la península Ibèrica descoberta fins a l’actualitat.

Montse Macià va recordar que el MAC ja va cedir en dipòsit al Museu de Lleida els mosaics de l’època romana del Romeral d’Albesa i diverses peces d’època ibèrica del jaciment del Tossal de les Tenalles de Sidamon. “Per al nostre discurs museogràfic era fonamental comptar amb els mosaics del Romeral, i explicar bé l’època ibèrica passava per comptar amb peces del Tossal”, va assenyalar Macià. Per aquest motiu, la responsable del Museu de Lleida va afegir que aquestes cessions s’emmarquen dins de “la política normal d’intercanvis entre museus per reforçar mútuament els discursos expositius”. En aquest sentit, Llovera va avançar que “segurament cedirem pròximament al Museu de Lleida més peces del Romeral d’Albesa”.

Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: