Recuperada l’escultura de la Mare de Déu de les Avellanes i exposició IP30 a Lleida

16 07 2010
.
.
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha exercit el dret de tempteig sobre una escultura del segle XIV procedent del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes que un particular havia posat a la venda en una casa de subhastes a un preu de sortida de 120.000 euros.
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha anunciat avui la compra en l’acte d’inauguració de l’exposició IP30, sobre les restauracions fetes en el patrimoni lleidatà els darrers trenta anys. El conseller Tresserras ha declarat que “els polítics treballem amb recursos públics, i per això hem de ser molt responsables amb les inversions. I aquest és un cas d’inversió sensata i rendible, que té un impacte ja no només de gaudi estètic, sinó que contribueix a engrandir la col·lecció del Museu de Lleida”.
Atès que l’obra està catalogada des de 1991 com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), la Generalitat va comunicar a la casa de subhastes i als propietaris que en compliment del que preveu la Llei del Patrimoni Cultural, calia informar abans a l’Administració que es posava a la venda un bé catalogat. D’aquesta manera s’ha pogut exercir el dret de tempteig, és a dir, adquirir la peça al preu de sortida. Així ho ha anunciat avui el conseller Joan Manuel Tresserras al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, on es dipositarà aquesta escultura atribuïda al mestre Bartomeu de Robió.
L’important col·lecció d’escultura en pedra del segle XIV que posseeix el Museu de Lleida havia convertit aquesta marededéu en un objectiu prioritari per al museu lleidatà, el que ha estat un factor decisiu a l’hora de fer l’adquisició. Des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació s’ha valorat la importància que té la peça dins el discurs expositiu del Museu de Lleida, així com la qualitat i el bon estat de conservació de la mateixa, amb una interessant policromia en la qual destaquen els daurats, blaus, verds i rojos.
Molt probablement, l’escultura, que té unes mesures de 90 x 33 x 24 cm, presidia la sala capitular del monestir de Bellpuig de les Avellanes. Estilísticament, s’inscriu dins la denominada Escola de Lleida, un important taller d’escultura en pedra que va treballar a les comarques de la plana de Lleida coincidint amb l’època de màxim esplendor de la construcció de la Seu Vella. En l’obra, que les últimes investigacions atribueixen al mestre Bartomeu de Robió, Maria apareix dempeus, amb una sostenint el Nen amb el seu braç esquerre.
Al marge del seu valor artístic, l’obra té una innegable força simbòlica, atès que el monestir de les Avellanes és un dels exemples que millor il·lustren les nefastes conseqüències que va tenir la desamortització de Mendizábal per al patrimoni català i que va culminar amb la venda, el 1906, dels sepulcres que integraven el panteó funerari dels comtes d’Urgell, que avui són al Metropolitan Museum de Nova York, a la secció dels Cloisters. La Marededéu de Santa Maria de les Avellanes també va ser venuda a principis del segle XX a un comprador desconegut. Poc temps després, apareix en mans del col·leccionista nord-americà Charles Deering, que la va conservar al seu palau de Sitges –actual Museu Maricel– fins al 1921, data en què va retornar al seu país d’origen amb bona part de la seva col·lecció d’art. Aquesta escultura, però, va romandre a Sitges fins que els hereus de Deering van vendre el palau Maricel. L’obra es trasllada aleshores fins al castell de Tamarit (Tarragona), una altra de les propietats de la família, fins al 1986. En aquesta data, els hereus subhasten el que restava de la col·lecció, a excepció de la Marededéu, que s’entrega a una persona de confiança de la família. Finalment, els hereus d’aquesta també decideixen subhastar-la.
30 anys de restauracions del patrimoni lleidatà
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i la Diputació de Lleida han dut a terme més de 8.000 intervencions en el patrimoni de les Terres de Lleida els darrers trenta anys. En concret, el Departament ha promogut 5.066 restauracions arquitectòniques (564), arqueològiques (2.796) i de béns mobles (1.706). Per la seva banda, la Diputació de Lleida ha promogut un total de 2.810 intervencions en matèria de restauració arquitectònica (2.081), d’excavació arqueològica (479) i de recuperació de béns mobles (250 intervencions). Aquestes són algunes de les xifres que es poden extreure de l’exposició IP30, que avui han inaugurat el conseller Joan Manuel Tresserras i el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert.
A finals de la dècada dels setantes, l’arquitecte Guillem Sàez va organitzar una mostra a l’Institut d’Estudis Ilerdencs en què es posava en valor el patrimoni arquitectònic de les Terres de Lleida. Encara en plena transició, la mostra evidenciava la necessitat d’invertir en aquest patrimoni després de tants anys d’abandó. Aquest és el punt de partida de l’exposició IP30. A partir d’una trentena d’exemples de tot el territori lleidatà es fa balanç d’aquests trenta anys d’intervencions en el patrimoni arquitectònic, arqueològic i bé moble.
Amb una clara voluntat divulgativa, la mostra explica la profunda transformació experimentada pel país en aquestes tres dècades a través d’alguns dels seus elements patrimonials més representatius: la Seu Vella de Lleida, la catedral de la Seu d’Urgell, la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, el jaciment arqueològic d’Iesso, a Guissona; les pintures murals de Santa Maria d’Arties o la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. La tria ha tingut en compte els tres àmbits de l’exposició (arquitectura, arqueologia i bé moble), així com la representativitat de totes les comarques de les Terres de Lleida.
IP30 també recull les més de 40 intervencions que ha fet l’Estat(ministeris de Fomento, Vivienda i Cultura) a les Terres de Lleida durant aquests trenta anys, així com els patrocinis privats (Església, fundacions, obra social de caixes d’estalvis…).
La mostra es podrà veure fins al 28 d’agost a la sala d’exposicions temporals del Museu de Lleida (àmbit dedicat a l’arqueologia i els béns mobles) i a la Biblioteca Pública de Lleida (arquitectura).
Advertisements

Accions

Information




%d bloggers like this: