Article publicat a Viure els Pirineus, el 14 de juny del 2010.
Prou de queixar-nos!
Em demanen que doni un cop d’ull al passat, analitzi el present i miri d’esbrinar el futur de la meva estimada Cerdanya. Res millor per fer-ho que la crisi que vivim; en segles pretèrits –i no massa allunyats en el temps– els cerdans ja passat per moments difícils, molt pitjors i més terriblement dramàtics que l’actual, tant pel que fa a la manca de llibertats, com al resultat d’ocupacions militars o de períodes de fam. Això, a la petita escala actual entenc que hauria de representar un punt d’inflexió en la nostra actitud envers el tractament que fem del nostre territori i la gestió dels seus recursos, en base al que esperem d’ell.
Se’ns omple la boca anunciant i prometent una Cerdanya autèntica, tranquil•la, d’espais naturals verges i de cases de nova construcció però, típicament ceretanes (algunes d’elles fins i tot amb “era”!), alhora que reclamem un turisme de qualitat (caldria saber que entenem per això o quin desitgem). Però jo em demano: ens esforcem per plantejar un model que veritablement respecti aquests valors de paratge més o menys “idíl•lic” i d’identitat cerdana? O com a mínim, ens hem aturat a pensar-hi i a debatre-ho?
En opinió meva, la Cerdanya s’hauria d’orientar vers una major implantació d’hotels mitjans ben integrats en el medi i de residències rurals assequibles a la majoria de les butxaques, per una rehabilitació prioritària de les vivendes tradicionals en els nuclis habitats, per una restauració del Patrimoni cultural i una recuperació de les tradicions, alhora que a una major educació ambiental i control d’accés a la Natura, mirant d’evitar les destrosses i els sorolls que no només afecten (alguns) visitants, sinó també als que hi vivim tot l’any i sobretot als que ho fan del bestiar i de la terra. Potser tot plegat podria resultar més car, però a mig termini segur que ens seria moltíssim més rendible. Els canvis tecnològics i la millora de les comunicacions cap a la modernitat no estan barallats amb el passat; ben al contrari, l’haurien de potenciar i ajudar a entendre millor.
Ja n’hi ha prou de queixar-nos de gairebé tot i alhora d’especular tant com es pugui! Els polítics i l’Administració hi tenen bona part de culpa, però són responsables, ni de bon tros, de tots els nostres actes i de l’actitud general. Per acabar, un consell: sortiu i passegeu-vos per alguns dels territoris de muntanya centreeuropeus (francesos, austríacs, suïssos o alemanys) i preneu bona nota, però no per copiar el model de vivenda o de paisatge –com erròniament s’ha volgut fer massa sovint-, sinó per imbuir-vos d’una filosofia que al llarg de dècades els ha funcionat; això sí, potser aquesta hauria de començar a l’escola, de ben petits; però si volem, hi som a temps. La nostra comarca, sortosament, no ha d’envejar cap altra, però no la desmereixem ni la malbaratem!
Oriol Mercadal. Director del Museu Cerdà de Puigcerdà.
Deixa un comentari