600 persones passen pel PICURT

28 06 2010

ARTICLE DE PREMSA (Font: Viure als Pirineus 28 juny 2010).

Picurt, convertit aquest any en Mostra de cinema de muntanya dels Pirineus, va reconèixer la trajectòria de l’actriu Mercè Sampietro i del director de la Mostra de Cinema Llatinoamericà que fa 16 anys se celebra a Lleida, Juan Ferrer, oferint-los un premi (una peça de pintura d’aires medievals de Carme Invernón). Sampietro, la convidada estrella de la mostra, hi va presentar el seu primer curt com a directora, i va tenir paraules d’agraïment per una iniciativa que va considerar “fantàstica i molt emocionant”. “Enmig d’aquest paisatge em sento fora del món, aquí hi ha una combinació fantàstica de muntanya, cinema i Pirineu que dóna a conèixer la comarca i el Pirineu”.

Sampietro es va mostrar satisfeta d’haver-se decidit a rodar un curt com a directora, Turismo: “Estic contenta d’haver passat a l’acció, de posar-me a prova i aprendre molt al costat d’altres professionals”. L’actriu, ara immersa de ple en la protagonista de La Riera de qui diu que li xucla “tota l’energia física i mental”, no té pressa per tornar a rodar com a directora. “Desitjo tenir temps un dia per fer-ho, en format de curt també. Aixecar una pel•lícula és molt difícil, cada dia més, no hi ha una indústria del cine, les televisions cada cop són més reacies a produir-ne…, per això prefereixo fer curts i continuar aprenent”.

La directora de Picurt Montse Guiu va tenir paraules de molt agraïment per Juan Ferrer, un prestigiós expert en cine a qui recorre sovint des de la Seu d’Urgell. “Fa anys que planejàvem un festival de cinema aquí al Pirineu amb el Juan, un amic a qui sempre puc trucar per demanar consell; ell té molt a veure amb el Picurt.”, va dir abans de lliurar-li el premi acompanyada de les autoritats locals.

Ferrer, que ha acudit a festivals de cine de muntanya com ara Trento en qualitat de jurat i coneix bé el moviment internacional, va apostara fort per Picurt: “És un entorn meravellós, i rebre un premi aquí dalt és molt bell, estem en una natura que ens esclata a a la cara, que irradia una força que a un urbanita com jo li fa una terrible enveja”, va dir amb bon humor. Sobre el premi rebut, va apropiar-se d’una dita dels argentins: “l’ego no es queixa mai”.

Pel director de la Mostra de cinema llatinoamericà de Lleida, ara elevada a Mostra de Catalunya, s’han d’acostar mons que en aparença són llunyans: “A vegades el cinema llatinoamericà sembla molt llunyà i tinc la sensació que el de muntanya també, però hi ha produccions molt interesants que s’ han de donar a conèixer”. Ferrer va subratllar la necessitat d’acostament “real” entre Lleida i el Pirineu: “no podem presumir d’un Pirineu fantàstic des de Lleida i no practicar amb els fets, és una qüestió d’identitat, de valorar allò que tenim al territori”, va dir.

La directora de Picurt Montse Guiu va valorar molt positivament l’assistència de públic a Artedó dissabte al vespre i a la nit. Tot i la pluja, 600 persones van passar per Artedó per veure diverses manifestacions artístiques al carrer i per assistir a diverses projeccions. Un públic heterogeni, des d’aficionats a la muntanya i a l’antropologia que van gaudir amb el documental Himalaya, le chemin du ciel, fins a gent de la comarca interessada en Pantà d’Oliana o cinèfils més clàssics que van valorar curts com Turismo de Sampietro amb Mònica López de protagonista o Primer contacte, amb Sergi López en primer pla.

Prezzemolo mostra les joguines antigues a la plaça d’Artedó. Foto: Josep Piñol.

Sampietro es va mostrar satisfeta d’haver-se decidit a rodar un curt com a directora, Turismo: “Estic contenta d’haver passat a l’acció, de posar-me a prova i aprendre molt al costat d’altres professionals”. L’actriu, ara immersa de
Abans de la sessió de cinema a l’enorme envelat instal•lat enmig dels prats, el públic va poder agafar forces i moltes calories amb la cassola de tros, un àpat espectacular. Com en la resta d’activitats, tots els habitants d’Artedó van disposar tota la logística.

Durant la tarda, els més petits –i també els grans- s’havien sorprès amb l’actuació de Prezzemolo, un singular italià (protagonista d’un dels documentals de la mostra) que mostrava i demostrava que el món pot funcionar “sense piles i sense corrent elèctrica” i feia funcionar, sense callar ni un minut, tota classe de joguines antigues fetes amb fusta i paper.
Ester Fenoll, Teresa Colom –que va recitar tres poemes inèdits- i Manel Pal incoporat al cartell a última hora, van posar la nota poètica a una jornada festiva i cinematogràfica enmig de la muntanya.

Una de les sorpreses d’aquest Picurt ha estat Felt, de Sandra March; una parada de pollastres de feltre instal.lada en el preciós vestíbul d’una mansió rural a la plaça. Es tracta d’una instal.lació que inclou un impactant vídeo, i vol resumir i homenatjar la vida dels pares de l’artista –que durant molts anys van tenir una parada igual a la Seu d ‘Urgell-. March (llicenciada en belles arts de 35 anys) ha volgut “explica una història dels pares utilitzant el feltre i parlant de sentiments, per això el títol” i l’ha subtitulat amb unes paraules de la seva mare Maria Pinell. “Poc o molt va anar així”. L’artista posa a les etiquetes de les peces de feltre una cronologia de la vida familiar al costat d ‘una cronologia del món, i tria episodis significatius en la història d’una família treballadora.

Advertisements

Accions

Information




%d bloggers like this: