El Museu de l’Exili de la Jonquera i Andorra.

28 06 2010

ARTICLE DE PREMSA (Joan Antoni Guerrero pel Diari d’Andorra. 20-06-2010)

El Museu de l’Exili de la Jonquera, centre dedicat a conservar la memòria de l’exili republicà desplaçat de l’Estat espanyol després de la guerra civil al país veí, vol ampliar en el futur el protagonisme que en el discurs de la seva exposició permanent hi té el Principat d’Andorra. Així ho ha afirmat al Diari Jordi Font, director del centre, que celebra aquest cap de setmana el Dia Internacional dels Refugiats, el 20 de juny. El museu fa tres anys que es va inaugurar i en el moment de dissenyar la mostra permanent a Andorra no se li va reservar gran presència perquè en aquell moment encara no s’havien publicat estudis que poguessin fonamentar-ho. En aquest sentit, comenta Font, les últimes publicacions d’estudis com el de l’historiador lleidatà Josep Calvet, Les muntanyes de la llibertat, o Guies, fugitius i espies, de Claude Benet, des d’Andorra, seran un bon instrument a l’hora de replantejar l’exposició del Museu de l’Exili per subratllar el paper que el Principat va tenir en el fenomen dels moviments forçosos de persones d’un país a un altre per motius polítics. “D’Andorra no se’n parla massa en el museu i crec que és una de les qüestions a tenir en compte en la futura revisió. El problema és que, fins fa poc, el paper d’Andorra per als refugiats després de la guerra no s’ha divulgat massa”, opina Font, tot recordant que els comissaris de la mostra permanent del museu van treballar entre el 2002 i el 2005 i que ara la revisió tocaria fer-la cap al 2013. Pecat dels catalans “Com que Andorra és un país tan integrat al nostre imaginari com a catalans hem pecat i hem caigut en estereotips i tòpics, encara que no siguin certs, hem parlat molt de contraban i no s’ha insistit a parlar del paper polític que Andorra, país neutral, va tenir en la guerra civil espanyola”, diu. Quan va arrencar era un centre sense massa fons i, a banda, els comissaris es van posar a treballar amb la bibliografia existent. “En aquells moments –afirma Font–, no es coneixia prou el paper d’Andorra com a indret d’acollida de refugiats. En part és culpa nostra perquè els vincles culturals amb Andorra són molt forts i en canvi no hem reflectit el suficient el seu paper en el museu”. De la seva banda, el responsable de la secció fotogràfica de l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA), Isidre Escorihuela, comenta que el llegat de la memòria visual sobre el pas dels refugiats per territori andorrà després de la guerra civil espanyola és molt escàs. De fet, als arxius de l’ANA hi ha molt poc material que reflecteixi gràficament aquest moviment de persones pel país. Algunes imatges preses per Joan Vehils que capten l’arribada de les tropes franquistes a la frontera del riu Runer el 2 de juny del 1939, on es van trobar amb gendarmes francesos i el síndic general del moment, Francesc Cairat. També el retrat, possiblement segons adverteix l’ANA, d’un maqui de nom Marcel·lí Massana i Balcells i conegut com a Panxo, obra de Francesc Pantebre. L’única fotografia directament amb refugiats que conserva l’arxiu és la d’un grup de persones assegudes –suposadament refugiats– escortats al centre d’Andorra la Vella.

Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: